Ruta Normal

Coneixent la ruta normal de l'Aconcagua

Sortint de Plaza de Mulas (4200 m) es segueix el camí perfectament marcat, primer cap el nord–est i després cap a l’est. Just sobre nostre es troba un padrigolet de roques petites amb el camí marcat fent Zig–Zag a una altura d’uns 5.150 metres es troba Cambio de Pendiente. En aquesta zona es troba unes esplanades ideals per poder muntar el campament. Està molt exposat als vents però el desnivell des de Plaza de Mulas es apropiat per una jornada de caminada. Aquí normalment s’instal·la el campament nº 1, on podrem trobar neu per tal de poder tenir aigua. ATENCIÓ: perill de que caiguin pedres del “gran acarreo”.

Sortint des de Cambio de Pendiente s’agafa direcció nord–est fins arribar als 5.350 metres d’altura. El paisatge es molt bonic i misteriós, anomenat Nido Cóndores, es troba ubicat en el collat Aconcagua–Cerro Manso. En aquesta zona també es sol trobar neu i són freqüents grans planxes de gel amb poca pendent. Des de Nido Cóndores el camí agafa direcció sud–est fent una Ziga-zaga seguint la cresta nord-oest. A una altura de 5.800 metres es troben els refugis “Libertad”, “plantamura” i “Berlín”, en un lloc vertaderament atractiu i de grans vistes panoràmiques. D’aquests tres refugis només estan habilitats els dos primers, el tercer li falta el sostre i part de l’estructura.

Ver video desde el Cerro Bonete

Des de la zona dels refugis (5.800 m. aproximadament), el camí continua entre el risc de la mateixa cresta nord-oest fins a guanyar el refugi “Independencia” a uns 6.250 metres d’altura, ubicat per sota del “Portezuelos de los Vientos”. Des del refugi en direcció sud-oest es puja una petita pendent fins arribar en el Portezuelos des d’on es veu perfectament la resta del camí fins el cim. Davant a la muntanya s’aixeca cap a l’esquerra una piràmide contrafort del cim i cap a la dreta s’exten un camí lleugerament ascendent que porta en el principi de “la Canaleta”, última etapa de l’ascensió.

Des del “Portezuelos de los Vientos” el camí travessa cap a la dreta creuant-se amb el “Ventisquero de Schiller” d’uns 50 a 100 metres d’amplada i 30 – 35º de pendent (la neu pot estar congelada en aquest sector per això es probable l’ús de grampons) i guanya “la Canaleta”. Aquesta es de grans roques inestables i te un desnivell d’uns 400 metres. Cap al final, tallada contra el cel, esta el cim principal lleugerament a l’esquerra.

“La Canaleta” ha sigut des de sempre un mite. S’ha dit sempre que es guanya molt poc terreny, “que puges un pas i en retrocedeixes dos”, etc., etc. El secret de “la Canaleta” es pujar-lo per la dreta, molt calmat i utilitzant pals d’esquí telescòpics per no perdre l’equilibri i malgastar així energia. S’ha d’afrontar aquest tram saben que el cim es a tocar.

El decents de “la Canaleta” s’ha de realitzar amb molta precaució per no patí cap cop, ni provocar-se esquinços greus, sobretot a una persona cansada més del normal, per tot l’esforç que suposa l’aclimatació i pujada fins el cim.