Aconcagua

El “Cerro Aconcagua” és una muntanya de la serralada dels Andes i es troba a l’extrem nord-occidental de la província de Mendoza, Argentina. És la muntanya més alta d’Amèrica i al mateix temps la més alta del món exceptuant Àsia.

La muntanya fa 6962 metres d’altura. Al nord i a l’est limita amb el Valle de las Vacas i a l’oest i al sud amb el Valle de los Horcones Inferior. Diversos glaciars travessen la falda de la muntanya, els més importants són el nord-oriental o Polac i el de l’est o Anglès. Es troba dins els Parc Provincial de l'Aconcagua i és una muntanya molt freqüentada per alpinistes de tot el món, amb una entrada de 6000 a 7000 visitants per temporada, que va de Desembre a Març.

Estudis geològics situen la formació de l'Aconcagua a l’edat permotriàsica, uns 200 a 280 milions d’anys enrera. La muntanya va ser creada pel moviment de la placa tectònica de Nazca per sota de la placa Sud-americana durant l’orogènia andina (terciària, per tant geològicament recent). L’origen del seu nom no és clar, es discuteix si bé de l’araucano o mapudungun Aconca–Hue o del quítxua Ackon Cahuak. Aquest últim nom significa “Sentinella de pedra”.

Ver video Pared Sur del Aconcagua

En termes muntanyencs l'Aconcagua es tècnicament senzilla des de la cara nord, a través de la via normal pel nord-est, en el que no és necessari l’ús de tècniques d’escalada. Els efectes de l’altura són molt severs (la pressió atmosfèrica és del 40% de la que hi ha a nivell del mar) i les condicions climatològiques poden canviar bruscament (el conegut “vent blanc” de l'Aconcagua). No és necessari l’ús d’oxigen artificial.

Per la via normal es puja a través de campaments d’altura amb els seus corresponents dies de descans. Els punts més importants de la via són: Camp Base (Plaza de Mulas), el Semàfor, Piedras Conway, Plaza Canadà, Piedra de 5000, Cambio de Pendiente, Nido de Cóndores, Berlín, Piedras Blancas, Piedras Negras, Independencia, Portezuelo de los Vientos, Gran Travesía, la Canaleta i el cim de l'Aconcagua (seguint l’ordre creixent de dificultat).

La segona via, molt més arriscada que la primera, és la del glaciar dels Polacs. Aquesta s’aproxima a la muntanya a través del Valle de las Vacas, puja fins a la base del glaciar dels Polacs i creua per la via normal fins el cim de l'Aconcagua.

Les vies situades a la cara sud i sud-oest es consideren les més dures, considerant la paret sud com la més difícil. Es tracta d’una escalada molt compromesa i d’alta dificultat en una de les més grans parets del món (3000 metres de paret aprox.) La primera ascensió de la Paret Sud va ser realitzada el 25 de febrer de 1954 pels francesos Pierre Lesueuer, Adrien dagory, Edmon Denis, Robert Paragot, Lucien Berardini i Guy Poulet. El cap de l’expedició era René Farlet.

La primera ascensió a l'Aconcagua de la que es té notícia es realitza a l’any 1897 per una expedició encapçalada pel britànic Briton Edwar Fitzgerald. El cim va ser aconseguit pel suís Mathias Zurbriggen el 14 de gener i per uns altres membres de l’expedició uns dies més tard.

El primer argentí en fer el cim va ser Nicolás Plantamura, que era de l’Exercit Argentí, el 8 de Març de 1934; la primera dona va ser la francesa Adriana Bance, el 7 de Març de 1940, la qual va pujar acompanyada per membres del Club Andinista de Mendoza.

Actualment, per entrar en el Parc Provincial, és necessari adquirir un permís a l’autoritat provincial del parc: la Direcció de Recursos Naturals Renovables de la Província de Mendoza, organisme governamental que s’encarrega de l’administració del parc regulant els cànons pels turistes i les empreses de serveis que treballen dins el parc. Els preus varien cada any i segons correspongui a temporada alta o baixa.